Un arc de Sant Martí per dominar a tots

“Un arc de Sant Martí per governar a tots. Un arc de Sant Martí per trobar-los, un arc de Sant Martí per atraure’ls a tots i lligar-los a les tenebres on s’estenen les ombres”.

Fa uns mesos totes les finestres es van omplir d’arcs de Sant Martí. Finestres i pantalles plenes d’arcs de Sant Martí, que recolzaven cadascun dels seus costats en un núvol blanc i tou. Cadascun dels arcs de Sant Martí eixia d’un núvol i queia sobre un altre. Finestra, rere finestra, rere finestra. Què us explicaré? No crec que siga una cosa que us hagi passat per alt. Potser fins i tot algú de vosaltres ha penjat el seu arc de Sant Martí al balcó i, en aquest cas, segur que també has compartit aquest moment amb els teus seguidors d’Instagram, els teus amics de Facebook i en el grup de whatsapp de la teua família.

És fàcil que t’hages decidit a aportar el teu granet de sorra en la lluita contra el COVID-19.

Si tens xiquets a casa, és fàcil que t’hages animat a omplir el carrer de color i alegria, d’il·lusió i esperança. És fàcil que t’hages decidit a aportar el teu granet de sorra en la lluita contra el COVID-19, i no hages pogut resistir-te a pintar i penjar el teu radiant arc de Sant Martí cavalcant sobre dos cotonosos núvols, o si no, a entrar en amazon.com i comprar la teua Bandera de lona Todo va a salir bien Arcoíris per només 10,99, i així, de manera fàcil i còmoda poder penjar el teu radiant arc de Sant Martí cavalcant sobre dos cotonosos núvols.

L’arc de Sant Martí s’ha utilitzat sempre com a símbol de pau i harmonia, en aquest cas és símbol d’esperança enfront de la pandèmia. En principi sembla que la proliferació d’aquest motiu en les finestres i balcons va ser una acció espontània que va començar a Itàlia (primer país europeu en prendre mesures estrictes davant l’amenaça de virus) i que es va anar estenent a altres territoris per transmetre solidaritat i alegria des de les cases als carrers. Aquesta acció global de lluita contra el COVID-19 va ser difosa a través de les xarxes socials; i per mitjans de comunicació, institucions i fins i tot empreses que animaven a participar.

Arcs de Sant Martí que travessen fronteres més ràpid que el virus.

Curiosament també a Itàlia el 1961, per a la Marxa de la Pau de Perugia-Asis, el Moviment No Violent va prendre l’arc de Sant Martí com a emblema i va crear la Bandera de la Pau (1), amb set franges de colors (violeta, blau, blau clar, verd, groc, taronja i vermell) i la paraula PACE (pau en italià) en lletres blanques. El 2002 la bandera va tornar a aparéixer i va arribar a ocupar més d’un milió de balcons italians gràcies a la campanya contra la guerra de l’Iraq: Pace dóna tutti i Balconi, acció que va ser imitada en altres països. Ara el 2020, Itàlia torna a penjar arc de sant Martí en els seus balcons, però aquest cop, de la forma més literal i naïf possible. Arcs de Sant Martí DIY que travessen fronteres més ràpid que el virus i ocupen balcons i finestres de tot el món.

Es devia a una homogeneïtzació espontània de tots els xiquets del món?

Espanta veure com tots els xiquets pinten el mateix, amb els mateixos colors i la mateixa forma: un arc iris que surt d’un núvol i entra a un altre. Sé que estic molt insistent que l’arc de Sant Martí està sobre dos núvols, però és que la gran majoria d’ells estaven representats d’aquesta manera, no sobre el vessant d’una muntanya, no apareixent des d’un extrem del paper i desapareixent per l’altre, ni recolzats sobre el marge inferior del full, ni per descomptat surant al mig de la cartolina, sense cap núvol que els suporte. Tots els arcs de Sant Martí eren pràcticament iguals. Durant el mes que es van penjar els cartells, vaig llegir nombrosos articles en els quals es parlava d’això, i el missatge generalitzat era que els xiquets estaven omplint d’arcs de Sant Martí les finestres: “arcoíris de esperanza entre los niños ante el COVID-19” o “esa costumbre tan extendida durante estas últimas semanas entre los niños de pintar arcoíris con mensajes positivos y colocarlos en balcones y ventanas”. Això es devia a una homogeneïtzació espontània de tots els xiquets del món? A mi em sonava més aviat a aquest control adult que diu: “el mar es pinta de blau, l’arbre de verd” i “no dibuixes la línia amb pèls”.

I gairebé m’oblide del missatge que es repetia en totes les pancartes al voltant del dibuix: #totanirabe. ¿Homogeneïtzació en els dibuixos i també homogeneïtzació en l’emoció? Alguna cosa em deia que això tampoc podia ser cosa dels xiquets. No dubte de la seua capacitat de sentir esperança o de donar-nos lliçons d’empatia, però aquesta gran acció global tenia un tuf a adult.

Pujar un post i oblidar-se de la lluita fins a la pròxima batalla.

Però que és realment aquesta gran acció de pseudoactivisme passiu? Solidaritat col·lectiva o una moda que se segueix per sentir que formes part d’alguna cosa, que fas el correcte i que ets un bon ciutadà conscienciat. No tinc cap dubte que es tracta del segon, ens encanta participar en cadenes multitudinàries, però, sobretot, ens encanta ser vistos, ser protagonistes i rebre l’acceptació de la resta del grup. I si per això hem de compartir la foto d’un monument en flames, ho fem; i si hem de llançar-nos un poal d’aigua gelada, ho fem; i si hem de compartir la foto de l’últim músic famós mort, que no coneixíem fins ara, ho fem; i si hem de fer que els xiquets participen de tot açò, doncs ho fem; al cap i a la fi, tot és per una bona causa. És veritat que fa un mes també vam estar fent tocs amb un rotllo de paper higiènic. Que nosaltres, activistes-post (2), no ens mereixem un poquet de diversió?

Jo m’he quedat amb les ganes de saber com pintaria, de veritat, un xiquet l’esperança. Millor encara, m’he quedat amb ganes de saber si tots sentien esperança o també, com qualsevol altre ésser humà, sentien alegria, tristesa, por, avorriment, nervis, amor o ràbia.

(1) Hi altres banderes arc iris com la bandera de la Llibertad o LGTBIQ, la bandera de Cusco, bandera Whipala, entre altres.
(2) Pujar un post i oblidar-se de la lluita fins a la pròxima batalla.