I’m having fun on the Internet

Estimaràs Gúguel sobre totes les coses.

No diràs el nom de Gúguel en va.

Santificaràs el seu feed.

Honraràs els seus resultats.

Buscaràs.

Seguiràs.

Compartiràs.

Donaràs falsos testimonis i mentides.

Consentiràs pensaments i desitjos impurs.

Desitjaràs allò aliè, el popular, les tendències, els likes, l’èxit i un bon posicionament.

Nosaltres forem xiquetes i xiquets sense la internet i adolescents que creixérem amb ella. Som d’eixa generació que no és nativa digital perquè va viure els seus primers anys la pre-internet, però que surfejà en les seues ones digitals mentre es configurava com a adults. I sí, he dit surfejà, però és que en aquell moment internet era tot oceà, surfers i pirates, què li anem a fer, també ballàvem a ritme del arroba roba robado la razón.

TE DI TODO MI AMOR ARROBA LOVE PUNTO COM
Y TU ME ARROBA-ROBA-ROBADO LA RAZÓN
MANDAME UN E-MAIL
QUE TE ABRIRÉ MI BUZÓN
Y TE HAGO UN RINCONCITO
EN EL ARCHIVO DE MI CORAZÓN
CIBER PIRATA DE AMOR
ME HAS ABORDADO A TRAICIÓN

En aquell moment internet era tot oceà, surfers i pirates.

Si als primers anys d’internet diferenciàvem de manera clara entre món virtual i món real, actualment els límits es difuminen fins a fondre’s. I ara que la xarxa ho inunda tot, nosaltres som fidels practicants dels deu manaments d’internet, i et diré més, tu també ho eres, y lo sabes.

Mentre abans les tendències eren més duradores, perquè es movien per mitjans menys immediats, ara que la informació viatja de manera instantània, les tendències es globalitzen i es tornen més efímeres. Cada foto o cada vídeo és reemplaçat ràpidament per un altre.

Internet ha suposat una sobreexposició contínua d’imatges, i eixa llau visual ens ha creat una dependència i una addicció. Necessitem consumir estímuls visuals contínuament, de manera compulsiva.

Si l’aparició d’internet ja suposà un gran canvi social, els social media han significat la democratització del contingut a la xarxa, i ens han donat la missió de, a més de consumir informació, participar en la seua creació i difusió fent partícips a altres que repetiran el mateix patró. Es tracta d’un mecanisme sense fissures pel qual hem desenvolupat una gran dependència, tanta que inclús ha modificat el concepte que fins ara teníem de coneixement; actualment internet i Google són els principals proveïdors de saber. En el seu dia fou la impremta la que va contribuir a la difusió del saber de tot el coneixement, encara que, molt del coneixement oral no va tindre espai als llibres i es va perdre. Igual que va fer la impremta, Google condensa tots els sabers i els posa a disposició de qualsevol. Tots els sabers? Bé, alguns es perden.

Necessitem consumir estímuls visuals contínuament, de manera compulsiva.

“La impremta, com a xarxa, no és un inconscient receptacle que refugia el saber, sinó una forma que modifica el saber a la seua pròpia imatge.” (Baricco, 2008)

En realitat, podríem dir que Google, el principal motor de recerca, s’ha convertit en el mestre de la contemporaneïtat: tot li ho preguntem i tot ho sap; és el nostre dealer predilecte: ens dona la merda que més pega; però també és el nostre confessor: el que millor ens coneix. A partir de les nostres cerques sap el que ens preocupa, el que ens interessa, el que ens excita, la música que escoltem, la roba que volem o el cine que vegem.

Gúguel Trends Magazine és una evidència d’aquesta societat, fugaç, ràpida i hiperinformada, en constant canvi, amb centenars d’ídols que contínuament ascendeixen i descendeixen de l’Olimp.

L’art no és altra cosa què un retrat de la seua època, de les seues gents, de les seues preocupacions i anhels. Al llarg de la història, la seua forma, les seues estratègies, els seus objectius han anat canviant en paral·lel, però el seu leitmotiv ha continuat sent el mateix: ser per al present. Com diu Martín Prada. “Les pretensions de l’art actual segueixen sent les mateixes que en dècades passades, en definitiva, el com donar una forma a l’experiència de la nostra vida, com concretar-la o condensar-la com a imatge.” (Martín Prada, 2019)

Evidència d’aquesta societat, fugaç, ràpida i hiperinformada.

Comencem aquest projecte al plantejar-nos la tasca de descobrir, definir analitzar i comprendre’ns a nosaltres com a societat. Analitzar com som i per què som mentre estem sent. Què ens uneix, què ens fa igual a la resta i què tenim en comú.

Gúguel Trends Magazine és una plataforma experimental digital en la qual anem a explorar l’espai entre internet, l’art i la societat. Analitzarem la societat del present al temps present, un temps on internet és el principal proveïdor de saber. On els social media condicionen el nostre comportament, les nostres relacions i, sobretot, la nostra forma de veure i de fer-nos veure. En aquest espai digital reunirem narradors i narradores expertes en la matèria que tinguen històries que contar sobre la societat digital, un espai que servirà de punt de trobada entre curiosos i investigadors.

Referències:

BARICCO, Alessandro. “Respirar con las branquias de Google” En Los barbaros (Libro) Barcelona: Anagrama, 2008. 978-84-339-6273-7

VALENCIA PLAZA (9/9/2019) Juan Martín Prada: “A pesar de las apariencias, el arte evoluciona hoy lentamente” (web) https://valenciaplaza.com/juan-martin-prada-a-pesar-de-las-apariencias-el-arte-evoluciona-hoy-lentamente

MARTÍN PRADA, Juan: El ver y las imágenes en el tiempo de internet. (libro) Madrid: Ediciones Akal, 2018. 978-84-460-4605-9