#instagood

Són les 8 de la vesprada i per fi arriba a casa. Ha passat el dia treballant en un nou projecte que està desenvolupant amb els seus amics: la proposta per a una exposició de la qual no hi ha cap garantia que es realitze. Han estat treballant a estall en la llibreria, tan sols han parat per a un parell de cafés i alguns sandvitxos del Sainsbury’s.

No pot evitar continuar pensant en formes per a dur a terme el projecte, per a aconseguir que siga prou guai per a l’escena de l’art londinenc. Obri Instagram; un amic li ha manat un meme: el Crist de Velázquez seguit de tres tipus fent les lletres ‘M’, ‘C’ i ‘A’ amb els seus cossos (el cos de Crist feia de ‘I’). La resposta, “Jajaja”, però no riu. Comprova el correu amb l’esperança que alguna de les múltiples sol·licituds de treball enviades haja obtingut resposta. Estic segur que intuïu el resultat.

Un amic li ha parlat dels vídeos de meditació que circulen per YouTube, de manera que obri el seu portàtil i tecleja “meditació vídeos relaxació”. Posa el primer vídeo que ix i es tomba en el llit per a veure’l.

Una música tipus Zen comença a sonar mentre una veu calmada recita: “respira profundament i sent com el teu cor s’obri”. Es tracta d’una aspiradora digital que absorbeix els seus pensaments i sentiments negatius (quina gran metàfora!). El temps passa i ell continua inhalant i exhalant, però la calma no arriba. Se suposa que l’objectiu és fondre’s amb el seu entorn perquè el seu cos puga deslliurar-se de les pors i ansietats. Però, és l’únic al qual això no li funciona? Els comentaris del vídeo són bastant positius, per a la resta dels usuaris aquests vídeos són útils per a contrarestar l’estrés i l’ansietat.

Ha d’haver-hi una raó perquè aquests vídeos no facen efecte en ell. A l’abril, havia pres algunes classes de ioga que li havien fet sentir millor, no sols amb el seu cos anquilosat, sinó també amb qüestions emocionals, però ara no tenia els diners per a pagar-les. En aquestes sessions hi havia un ritual que l’apassionava: segons anaven arribant els assistents, Hortènsia, la “instructora”, els anava distribuint sobre les estoretes en una posició anomenada del mort. Ser i estar. Quan tots estaven, ella col·locava uns paravents enfront de la porta, posava un CD amb música tibetana, encenia una barreta d’encens i començava la guia. La següent posició sempre es repetia; el seu nom en sànscrit feia al·lusió a l’estat d’una muntanya. Per a aconseguir-ho era important situar el cos en l’espai que s’ocupava, però només amb la mirada. Mirava a dalt, a baix, de reüll, i finalment fixava la vista en un punt. Hortènsia deia que els yoguis més experimentats podien passar així dies sense moure un sol múscul del seu cos.

A casa tot canviava. La seua habitació a penes tenia 8 m², i el saló havia sigut llogat com a dormitori feia un parell de setmanes. Un ruc, una taula plegable subjectada a la paret i un descalçador, a penes ocupaven la major part d’espai del quart. L’única superfície lliure era el seu llit. Llavors es tombava en ell. Ser i estar. Un altre vídeo calidoscòpic prometia vibrar en la freqüència de la felicitat. Com una màquina de gimnàstica passiva, aquest tipus de contingut semblava adaptar-se a les seues condicions materials.

Res.

De nou en Instagram, mentre espera que bulla l’aigua per a la pasta, fa scroll en el seu feed de cerques. Un vídeo deté el seu exercici. Una cinta transportadora suportada per columnes acanalades arrossega alvocats fins al pla de la imatge. Tots tenen la mateixa forma i grandària i estan col·locats en la mateixa posició. A mitjan pla, una altra cinta els accelera fent que es posen en peus. En aquest punt, un parell de fulles semianulars, pendents d’una estructura oculta, els tallen en dues. En ser tallats les fulles atrapen l’os i les dues meitats cauen en dues cintes adjacents. La totalitat de l’alvocat torna al mateix lloc incert del qual venia mentre nous alvocats sencers entren en escena.

Aquest vídeo es repeteix una vegada i una altra. El principi i el final s’empalmen fins que la pantalla s’apaga.

Col·loca el seu índex en el sensor biomètric i la pantalla torna a encendre’s, però la cadena de muntatge ha perdut el seu poder hipnòtic. Acaricia el cristall per a veure el següent contingut relacionat a la recerca de vídeos similars, però en els següents només troba els omnipresents vídeos de slime. Després de 3 o 4 vídeos, torna a l’original i rebusca entre les etiquetes.

#motiongraphics #people #3dart #graphicdesigner #reclamat #satisfying #marble #photoshop #instaart #cgi #design #dailyart #blackfriday #amazing #màrqueting #mindblown #instagood #cinema4d #diseñografico #videographer #visualarts #vfx #funny #3d #running #instagood #artistsoninstagram #motiondesign #digitalart

Existeixen vídeos similars.

Cadenes de muntatge, màquines impossibles, textures metàl·liques, etèries, gelatinoses, preses hidràuliques generades per ordinador, moviments pendulars i buits en els quals cap un moviment. L’aigua bull. Pasta amb tonyina i parmesà.

Quan menja els seus espaguetis, deixa el plat a la pica i torna a la seua habitació. El seu nóvio està esperant-li des d’una altra part del món. Encén el portàtil i veu la seua cara a la pantalla.

Text: Jorge Van den Eynde y Alberto Martínez Muñoz.

Art: Alberto Martínez Muñoz.

Subscriu-te al nostre Newsletter :)