Dues històries recents posen a prova l’imaginari de l’excés i del límit fisiològic d’una mirada anciana i d’un sistema operatiu, respectivament. Em referisc en concret a un nombre inaudit de lents de contacte trobades en un ull i a una quantitat desorbitada de pestanyes obertes en un navegador.
El novembre de 2016 una cirurgiana de Regne Unit troba 27 lents de contacte a l’ull d’una dona de 67 anys [1] en el transcurs d’una operació rutinària de cataractes. El cas és detallat i fotografiat per l’oftalmòloga Rupal Morjaria.
La pèrdua continuada de les lents de contacte a l’extraradi del globus ocular pot suposar (…) un acte de resistència davant la sobreestimulació visual.
El baix relleu blavós que sobresortia dels ulls es va tornar groguenc i opac a l’extraure primer 17 lents de contacte sol ús i després altres 10. Aquesta espècie de slime abandonat genera una nova capa escleròtica conformada a l’una per la mercadotècnia farmacèutica i per una relliscada higiènica. La pèrdua continuada de les lents de contacte a l’extraradi del globus ocular pot suposar una metabolització de l’excés tecnocapitalista o bé un acte de resistència -un escut ressec DIY- davant la sobreestimulació visual. El que és innegable és que va haver d’ocasionar una acumulació de bacteris pels anys d’ús -d’aquí la sorpresa de l’equip metge-. Encara que algunes reaccions jocoses en RRSS insinuaven que l’anciana havia de tindre una visió en Full HD o 4K, tal estratificació tan sols permetria veure una boira, fet que demostra que l’excés no millora la resolució, sinó que dificulta l’acte de veure. L’anècdota activa la teoria d’una conjuntivitis que no és conjuntiva sinó connectiva[2], ja que s’ajunta la inflamació ocular amb la inflor de la informació de les TIC. L’obertura semificcional de l’assumpte evoca inevitablement a la peça de 2006 de Marina Núñez Multiplicitat[3], un vídeo de tot just 2 minuts en què, després de cada parpelleig, van sumant-se iris i pupil·les que acaben per copar tota la còrnia.
L’excés no millora la resolució, sinó que dificulta l’acte de veure.
Seguint amb la poètica de la lentilla, Remedios Zafra compte la seua dependència d’aquestes pròtesis a Ojos y capital:
En la substitució de lents de contacte per ulleres recorde cada dia que són cosa imprescindible. Que per a mi és impossible que l’ull estiga ja airejat com està la pell quan m’allibere de la roba. Sense lents, el món augmenta la seua pixelat i de sobte em trobe vivint en una zona de nebulosa incompatible amb la vida humana (desperts). La tecnologia de les lents em permet regular la resolució entre el meu cos humà i les coses materials que m’envolten…[4]
Les lents de contacte s’assemblen a un mirall retorçat i tàctil. En un procés cuasicientífic que recorda a l’emplatat d’alta cuina, vaig col·locant una a una les fines lents de contacte amb pinces de depilar costat de perles de gel sobre un relliscós mirall circular. Les esferes Orbeez són enteses com a xicotets globus oculars humits dins de l’estètica satisfying. Paral·lelament, cal precisar que el líquid de lents de contacte és utilitzat com a activador del slime, el material satisfying per excel·lència. A la inauguració de l’exposició *PostFlick vaig provar d’introduir líquid de lents de contacte en un potent vapeador Vaporesso Revenger amb tocs de líquid de gust llima-llimona. La performance subreptícia paladejada per mi mateix produeix un curtcircuit d’una oralitat visual.
Les lents de contacte s’assemblen a un mirall retorçat i tàctil.
El segon cas a què vull referir-me, és el d’un repte consistent a obrir 6000 pestanyes al navegador Google Chrome per col·lapsar el potent ordinador de sobretaula Mac Pro, a la venda per uns 50.000 €. L’experiment realitzat pel youtuber Jonathan Morrison[5] acaba després de 22 hores i 44 minuts de funcionament quan una de les pestanyes no contesta i es força la sortida del navegador. No obstant això, el sistema d’1,5 Terabytes de memòria RAM s’alenteix, baixa la resolució i es comencen a barrejar pestanyes entre si a partir de les 5000, tal com corrobora un vídeo similar[6]. Un fil de twitter del compte de Morrison mostrava captures de pantalla del procés de col·lapse juxtaposades a memes de personatges suant la gota gorda.
El challenge posa a prova els límits d’internet i demostra la seua finitud, però també planteja una lluita innecessària entre software i hardware, entre sistema operatiu i navegador -entre ment i cos-. Tal sobreconsum desmesurat qüestiona l’asimetria d’emmagatzematge de la tecnologia pel que fa al del seu ús habitual i assenyala el desequilibri entre les capacitats informàtiques i l’assimilació per part dels bioritmes dels i lxs usuarixs. El repte conclou que el software és capaç d’incendiar o provocar un col·lapse corporal, com passa en la nostra experiència psicosomàtica davant el maremàgnum d’activitats i pestanyes multitasking. No obstant això, cal sospitar que l’exercici del bloguer delata una publicitat encoberta i una contra-propaganda que sens dubte a Apple li surt rendible.
El challenge planteja una lluita innecessària entre software i hardware, entre sistema operatiu i navegador -entre ment i cos-.
Les dues històries forcen la màquina de la tecnologia i de la ciència fins a fer-la gripar, una per descuit i una altra per un desafiament. Obrim desenes de pestanyes en ordinadors més modestos que tot just vam mirar, un acte ineficaç que és com tindre 27 lents de contacte en un ull, però la cirurgia de navegació pot solucionar-se amb un clic. En totes dues, l’acumulació d’elements visuals impedeix paradoxalment un funcionament òptim de la visió, ja siga en els 28 nuclis del Mac Pro o a les 27 lents de contacte de la pacient britànica.
Referències:
[*] Text adaptat procedent de la tesi doctoral Tecnopatías post-alfabéticas: lectoescritura performativa y somatización de internet, Antonio Ferreira, Universidad Complutense de Madrid, 2021.
[1] Powell, Selina (2017, 14 de juliol). UK surgeon finds 27 missing contact lenses in woman’s eye. A Optometry today. Recuperat el 2 de febrer de 2020 de https://www.aop.org.uk/ot/science-and-vision/research/2017/07/14/uk-surgeon-finds-27-missing-contact-lenses-in-womans-eye
[2] Franco Beradi —Bifo— desenvolupa les característiques dels models de cognició conjuntiu —lligat a l’alfabètic— i connectiu —lligat al digital— en el llibre Fenomenología del fin: sensibilidad y mutación conectiva (Caja Negra, 2017, p. 17).
[3] Núñez, Marina (2006), Multiplicidad. Recuperat el 28 d’abril de 2020 de http://www.marinanunez.net/2006-galeria-4/
[4] Zafra, Remedios (2015). Ojos y Capital. Bilbao: Consonni, p. 54.
[5] Morrison, Jonathan (2020, 10 de febrer). Mac Pro 1.5 TB RAM Upgrade vs Google Chrome. Recuperat el 25 de març de 2020 de https://youtu.be/ldDTgp5irKA
[6] Link del vídeo How many Chrome tabs can you open with 2TB RAM? pertanyent al canal Linus Tech Tips: https://youtu.be/7iwgyzX-76g